La Fisión que nos mantiene

Se está hablando mucho estos días acerca de energías renovables, centrales nucleares y gaseoductos que cruzan Bielorrusia y de los que depende media Europa. Esto me ha recordado otro artículo de opinión que escribí hace unos meses acerca del tema y en el que, muy a mi pesar, defendía el uso de la energía nuclear. El objetivo de la UE es que las energías renovables supongan, en el 2020, el 20% del total. Teniendo en cuenta que los objetivos que se ponen los políticos tienden a ser utopías que sólo sirven para que se hable del tema, creo que pasaran muchos años hasta que pueda modificar mi opinión.

L’energia nuclear, un mal imprescindible

Siguem realistes. Malgrat no ens agradi, l’energia nuclear sosté els fonaments de la nostra civilització industrialitzada i informatitzada. Les alternatives són, encara avui, utopies que no podem contemplar seriosament fins que la tecnologia no sigui prou madura.

El 6 d’agost de 1945 una bomba atòmica va caure sobre Hiroshima. Aquest acte provocà desenes de milers de morts instantàneament. Dos dies més tard una altra, de potència encara major, va esclatar sobre la ciutat de Nagasaki, fet que va desencadenar la rendició del Japó i la fi de la guerra en l’anomenat Teatre del Pacífic. Per primera i última vegada s’havia fet ús de l’arma més destructiva creada mai per l’home. En acabar la Segona Guerra Mundial, es donava el tret de sortida a una macabra cursa entre les dues principals potències, els Estats Units i la Unió Soviètica, amb l’energia nuclear com a protagonista absoluta. S’iniciava, doncs, la Guerra Freda i amb ella, el risc de destrucció total del planeta.

El mateix principi físic emprat per la creació de la bomba atòmica, la fissió nuclear, és el que s’utilitza en les centrals nuclears per la generació d’energia. Com succeeix en tots els tipus de generació energètica, aquesta té una sèrie d’avantatges i d’inconvenients. El principal avantatge és la facilitat de generació i el reduït cost per crear quantitats grandíssimes d’energia. Entre els inconvenients, esgrimits incansablement pels grups ecologistes, podem destacar el risc de fugues radioactives o explosió (encara tenim tots gravades a la retina les imatges de Txernòbil) i la gestió dels residus radioactius. Així doncs, l’energia nuclear té dues cares: la de l’ús civil i la del militar.

Per altra banda el consum d’energia augmenta any rere any en tot el món. L’ús massiu d’aparells elèctrics, en especial dels ordinadors, és un fet que ja sobrepassa els límits del primer món. L’augment demogràfic planetari no fa preveure que les necessitats energètiques de l’home disminueixin en un futur. Sense anar més lluny, a l’Estat Espanyol es baten rècords de consum energètic cada estiu a causa d’un ús, no sempre justificat i adient, dels aparells d’aire acondicionat.

En definitiva, al voltant del 80% de l’energia que consumim prové de les centrals nuclears. Agradi més o agradi menys en depenem. Els defensors de les anomenades “energies alternatives” solen basar els seus arguments en el respecte per la Natura però sovint aquestes mateixes “alternatives” són rebutjades pels propis grups ecologistes. A l’energia eòlica i a la solar se’ls hi atribueix un impacte excessiu sobre el paisatge amb els molins de vent o les plaques solars, segons el cas. L’energia hidràulica suposa inundar artificialment zones amplies de territori i, de vegades, cal fins i tot traslladar pobles sencers. De l’energia tèrmica és millor no parlar. Provoca un impacte en el paisatge i contamina amb el fum.

En qualsevol cas, l’energia provinent de fonts “alternatives” és avui dia insuficient per abastir la població. És a dir, que d’”alternativa” res de res. Calen encara uns quants anys de desenvolupament tecnològic per tal que sigui possible posar l’adjectiu “alternatiu” (entès com a “quelcom diferent que pot donar el mateix resultat que l’opció principal”). Fins que aquest moment no arribi haurem de decidir entre dues accions: o bé convivim amb l’energia atòmica o bé apaguem els aparells elèctrics.

És cert que l’energia nuclear, en el seu ús civil, comporta uns riscos pel medi ambient però ara per ara no en podem prescindir. Abans de fer-ho cal primer desenvolupar la tecnologia que suposi realment una autèntica alternativa i aquesta no s’aconsegueix si els estats no promouen polítiques d’incentivació a la investigació. En aquest camp més que en cap altre és necessària una intensa tasca en R+D. Paral·lelament a les actuacions merament polítiques hi ha quelcom que tots podem realitzar: fer un ús responsable de l’energia. Els governs també tenen molt a dir en aquest terreny, incentivant els usos responsables i gravant o, fins i tot castigant, totes aquelles accions que suposin un ús abusiu.

Tots podem posar el nostre granet de sorra per tal de reduir el consum insensat. De fet, aquest hauria de ser el punt de partida tant per les persones individuals, les empreses o els estats però evitant caure en un excés d’ingenuïtat. El nostre estil de vida se sustenta, entre d’altres coses, en l’ús quotidià d’una electricitat sense la qual gairebé no ens imaginem la nostra existència. Ara que sentim a dir tant la paraula “sostenibilitat” hem de ser conscients que tancar les centrals fa insostenible conservar el nostre nivell de benestar. Crec recordar que i ha una cançó “cumba” que diu: “no volem centrals nuclears”. Més que no voler-ne, el que hem de fer és aspirar a no necessitar-ne.